Meritxell Bellera Francès
«La tradició econòmica de Tremp ha anat sempre lligada a la comarca, amb qui sempre ha jugat un paper bàsic de relacions comercials. Des de temps molt remots hi ha referències de l’existència de fires i mercats a Tremp, i això, òbviament, obeeix al paper de les comunicacions, que van lligades als rius». «Tradicionalment acudien als mercats i fires de la ciutat des de pagesos i ramaders a vendre llurs excedents fins a marxants d’arreu del país a vendre els productes més diversos. Les fires i els mercats omplien la ciutat de gent que comprava i venia enmig d’una bullícia impressionant.»
Aquest parell de paràgrafs extrets del capítol ‘L’estructura econòmica’ del llibre La ciutat de Tremp durant la Segona República i la Guerra Civil (1931-1938), de Francesc Prats Armengol, deixa palès que l’activitat comercial i, conseqüentment, la firaire, era un eix important de l’economia local trempolina.
Al llarg dels anys, les fires han anat i vingut. N’han sorgit de noves, segons les necessitats del moment, però també n’han desaparegut per canvis de costums, i fins i tot per inclemències meteorològiques. Les fires tal com les coneixem avui dia, disten molt de les fires que una, dos i ja no diguem tres generacions enrere concebien com a tals. I Tremp no n’és pas cap excepció.
Precisament aquest hivern passat es va recuperar una fira que feia molts anys que no se celebrava. Tot i que, malgrat recuperar-ne la data i el nom, l’estil és molt diferent. Es tracta de la Fira de Sant Tomàs, celebrada el 21 de desembre i coneguda popularment com la Fira del Tossino.
De Sant Tomàs a Sant Bonifaci. Amb motiu d’aquesta recuperació, es va demanar a la historiadora trempolina Joana Franch que en fes una recerca i se’n va publicar un article. Quedo amb ella perquè me n’expliqui alguns detalls i em comenta que la fira es va celebrar fins al 1964, el 21 de desembre i que el nom popular li ve pel principal producte que s’hi podia trobar. El porc és un producte hivernal, les cases fan la matança i preparen el mandongo de cara al fred i abastir-se durant els mesos d’hivern. No se sap ben bé la data d’origen ni la circumstància que la va crear, però sí que per ressenyes periodístiques queda palesa la seva importància tant pels veïns i veïnes de la població com dels pobles dels voltants. En ser una fira que marca l’inici de l’hivern, estava molt condicionada pel temps. Un factor que, explica la Joana, marcava tant l’afluència de compradors com de bestiar a vendre. Però no vol dir que fos negatiu de bones a primeres, ja que es regia per la llei de l’oferta i la demanda: a menys oferta, preus més alts, i a la inversa.
Aquesta fira, però, feu la seva última celebració com a tal l’any 1964, ja que es va decidir traslladar-la al mes de maig, per Sant Bonifaci, patró del poble. I no només en canvià el sant, sinó també la temàtica. Els canvis tecnològics i socials van fer que la maquinària agrícola i el sector serveis prengués el relleu a la ramaderia i el sector primari que fins llavors havien estat els eixos principals de la fira.
La Fira de Primavera, celebrada per Sant Bonifaci, va esdevenir llavors la principal fira de Tremp. El bon temps i la varietat de mercaderies feu que fos molt concorreguda i encara ara, malgrat haver anat canviant de format i de nom, segueix vigent.
Al llibre editat l’any 1994, amb motiu del trentè aniversari de la Fira de Primavera Tremp, trenta anys de fira (1964-1994), s’explica que aquesta fira «té un caire diferent; és a dir, no tant de transacció de compra i venda, sinó més d’exposició de maquinària de tot tipus i de serveis institucionals i comercials en general.»
Es considera que els anys de màxima esplendor de la Fira de Primavera van ser entre 1968 i 1977. Després, va venir un període de canvis, i al 1990 es va prendre la decisió d’introduir l’artesania pirinenca com a reclam.
Malgrat la Fira de Sant Tomàs ser l’antecedent de la de Sant Bonifaci, i el rerefons agrícola, la introducció de maquinària del camp que podien vendre els comerciants de Tremp i els electrodomèstics van fer que fos molt popular.
A poc a poc la fira es va adaptant als nous temps i demandes i, a mitjan anys setanta, les transaccions comercials ja no tenen el paper principal. El 1976 se celebra el primer concurs de carrosses, fet que denota la incorporació d’activitats fora de l’àmbit estrictament econòmic, tal com cita el llibret de Fira, paraules dels organitzadors l’any 1976: «ahora, en el momento presente la feria ha desbordado su específica actividad industrial, comercial y agrícola con una expansión fecunda hacia otras actividades socioculturales de las que tanta necesidad tiene una comarca aislada como la nuestra.»
De manera que queda clar el pas de la vessant agrària al comerç, serveis i oci. Una tendència que ve del tarannà social global, i al qual la fira simplement hi respon. La fira, que havia començat amb exposició de maquinària, ara es reinventa donant el protagonisme al comerç i a les associacions.
El turisme rural i la posada en valor d’activitats tradicionals van ser altres motius que van portar a introduir canvis a la fira, com la ja comentada mostra d’artesania als anys noranta i que va suposar energies renovades i un revulsiu per a l’esdeveniment.
Amb els anys, la Fira de Primavera ha sofert nombroses variacions fins a arribar als nostres dies. De transaccions agrícoles, a exposició de maquinària de camp, a una fira multisectorial amb presència d’empreses, entitats i productors bàsicament locals i comarcals, tot i que també alguns de forans, i actualment és la Fira Pallars Terra de Corder. Una barreja de la fira tradicional amb un aparador de la gastronomia típica de la zona i que posa èmfasi en la carn de corder, un producte molt arrelat al Pallars. La típica fira de parades correlatives a la rambla Doctor Pearson que havia caracteritzat sempre la Fira de Primavera es veu complementada per activitats gastronòmiques com àpats populars i tastos, activitats culturals i espectacles infantils i musicals que ofereixen als assistents una experiència completa que combina la vessant comercial amb un espai d’oci. I si bé se celebra al voltant de Sant Bonifaci, normalment el cap de setmana anterior, no es fa coincidir mai amb la festivitat.
L’últim dilluns de mes, mercat més gran. Una altra fira, però que per a molts va quedar força diluïda per la seva coincidència amb el mercat setmanal, va ser la que es va instaurar l’any 1949 amb la idea de tenir lloc cada últim dilluns de mes. El full anunciador de la 1a Fira Mensual de Bestiar es va fer coincidir amb la Fira de Sant Tomàs i es va publicar el desembre de 1948. La publicació Tremp, trenta anys de fira recull el document, que informava que l’últim dilluns del mes de gener de 1949 s’inauguraria la fira que «el Exmo. Sr. Gobernador Civil de la Provincia de Lérida, atendiendo la petición del Ayuntamiento y Cámara de Comercio, ha autorizado la celebración de una Feria de ganados de todas clases en esta Ciudad de Tremp, el último lunes de cada mes.»
També es va fer arribar una carta personalitzada als ramaders convidant-los a la fira mensual. En aquesta mateixa publicació s’explica que la Fira de Sant Tomàs de 1948 va ser una primera fira mensual extraoficial, ja que no s’inaugurava fins al gener, i que va esdevenir tot un èxit. També es comenta que aquestes fires mensuals van ser un punt important de trobada entre ramaders dels voltants i que es feien força transaccions comercials. Però es remarca que un fet clau va ser l’arribada del ferrocarril, on pujava bestiar per traslladar-lo als esdeveniments firals. Precisament, l’any 1954 al llibret de convocatòria de fires mensuals es parla de la importància de les transaccions comercials i de la gran quantitat de persones que s’hi aplegaven, així com de la varietat de bestiar que s’hi podia trobar. Aquesta fira, però, va acabar diluïda amb el mercat setmanal de cada dilluns a mesura que la mecanització es va anar instaurant al camp i es milloraven les comunicacions. Així que de la mateixa manera que la fira havia portat el declivi de les fires anteriors celebrades a Tremp, Sant Joan, Sant Domingo i Sant Lluc, la maquinària al camp i les comunicacions, van repercutir negativament en la fira.
Alls i bitxos. El 4 d’agost, coincidint amb Sant Domènec, se celebrava una fira que es coneixia com la Fira dels alls, un esdeveniment que, parlant amb alguns veïns i veïnes que la recorden, de seguida a tots els va venir al cap els manats d’alls i l’olor que desprenien. El Conrad Muntada (nascut el 1930), a qui li vaig preguntar si recordava algun esdeveniment firal a Tremp que ja hagués desaparegut, no va dubtar a parlar-me de la Fira dels alls i del «goig que feien les corrues de vehicles que arribaven tots guarnits amb els alls a punt per vendre». Curiosament ell també em va parlar de seguida de la fira de l’últim dilluns de mes i del fet que coincidís amb el mercat setmanal i la munió de gent vinguda dels pobles del voltant que s’aplegaven davant l’antic Cafè d’Espanya. De la Fira dels alls també me’n va parlar la Mercedes Mangrané, qui durant molt anys va regentar i sempre la podíem trobar darrere el taulell de Casa Montoliu. Es veu que durant aquesta fira i la de Sant Tomàs, l’afluència de visitants era tal que obrien la botiga de nou del matí a nou del vespre, seguit.
Una altra fira que s’havia celebrat a Tremp era el 18 d’octubre, coincidint amb Sant Lluc, i se l’anomenava Fira dels bitxos. La Joana Franch em va comentar que l’any 1664 el virrei concedia a la Universitat de Tremp la possibilitat de passar la Fira de Sant Lluc al proper diumenge quan el dia que s’havia de celebrar fos feiner. Un detall que també es troba al llibre Trenta anys de fira.
I, finalment, hi ha constància d’una fira al voltant de Sant Joan, on en diverses publicacions, com Tremp al pas dels anys, es parla que es feia una «llotja de la llana», on es fixaven els preus de l’any.
Actualment Tremp, a banda de la Fira Pallars terra de corder, que és una reconversió de la Fira de Primavera, i del mercat firal recuperat el desembre passat amb motiu de la Fira de Sant Tomàs, tot i que amb un tarannà totalment diferent, hi ha un altre esdeveniment firal que fou creat a través del Comerç Associat de Tremp: la Fira del Codony. Aquesta fira de nova creació té lloc un dissabte al voltant de Tots Sants i des de la seva introducció al calendari firaire de Tremp ha anat assolint força renom i és molt concorreguda. A banda de les parades de venda de producte, es potencia la gastronomia entorn al codony, fruit de tardor, i es fan demostracions culinàries i activitats culturals i esportives, fet que porta un gran nombre d’assistents a la fira.
Aquestes fires són un clar exemple que l’evolució i adaptació als nous ritmes de la societat són clau perquè puguin perdurar en el temps. Malgrat això, és necessari conèixer i valorar els temps passats, ja que al final ens ajuden a explicar una part del nostre present.
