El segle XVII és per a la historiografia europea contemporània el moment en què es fixen les fronteres, un període durant el qual els debats i les teories sobre els límits entre monarquies donen pas a la delimitació entre els estats moderns en construcció. Aquest és l’estudi d’un cas concret com va ser el de Catalunya a partir del Tractat dels Pirineus. S’acostuma a posar de relleu el cantó polític de l’acord de pau, les seves conseqüències «nacionals» i els efectes per a la Catalunya del Nord. Ara bé, calia aportar una mirada sobre el que va passar a escala local, anant d’una focalització macro a una de micro, des de les grans decisions institucionals fins a les realitats autòctones.