La tasca d’alguns docents que van dedicar la vida a ensenyar
Hem dedicat 54 pàgines als mestres i a les escoles. Parlem de mainada uniformada o mal guarnida, amb espardenyes foradades o sabates de cuir, clenxinada o esperrucada, de cara feliç o atemorida. I al seu costat, mestres. Homes i dones de cara severa o comprensiva, d’ulls amigables o distants. Repassem la tasca d’alguns docents, persones que van dedicar la vida a ensenyar. Sabem, però, que no hi són tots. D’entre els que falten, n’hi ha que la documentació administrativa podrà recuperar; però, alguns altres, només la memòria dels testimonis ens els pot fer presents. Es tracta de capellans i de mestres que no n’eren, de persones que tenien coneixença però no la titulació necessària per ocupar llocs reconeguts. I malgrat això van fer la seva feina, van ajudar a accedir al coneixement persones que sense la seva tutela haguessin quedat en l’absolut analfabetisme. En alguns llocs, en deien mestres de sequer. Feien classe a les rectories, als menjadors de les masies, allà on calgués…
Pots comprar-la o subscriure't per accedir a la seva versió completa.
Primers relleus de Dolors Garcia i Cornellà
Actualitat
Conversa amb Josep Maria Fita
Retrat de família: Cal Pinyoner de Caldes
Perfils
Dossier: Mestres i escoles
Patrimoni
Indret: Campllong
Una mirada en el paisatge: El pas de l’aire al pedró de Pals
A peu: De l’aigua als doms granítics
Memòria fotogràfica
