En la plenitud de la seva carrera professional, Pep Ventura va viure una transformació radical de les diversions públiques. El músic de Figueres va participar activament en el canvi de paradigma cultural d’una societat que, a mitjan segle XIX, descobria un nou temps dedicat al lleure i gaudia dels espectacles teatrals, el virtuosisme dels artistes romàntics i els balls de moda. L’evolució del concepte festiu també va comportar un ús inèdit de la música i el ball que, més enllà del mer entreteniment, van vehicular l’expressió d’idees polítiques i reivindicacions socials, sobretot en l’època convulsa del Sexenni Democràtic.

La quotidianitat de Pep Ventura com a cap de cobla, compositor i intèrpret, contrasta amb el relat sobre el músic que va prosperar després de la seva mort. Diversos autors el van convertir en mite nacional de la música tradicional catalana, un fet que el va perpetuar en la memòria col·lectiva com una figura heroica, però totalment desconnectada de la realitat del seu temps.

Aquest llibre no és una nova biografia sinó una alternativa a aquell discurs tradicionalista. Proposa un diàleg entre els fets històrics i el relat mític, un exercici interessant que, a més de suggerir noves perspectives per a l’estudi de la música romàntica, recupera la vivència d’una cultura popular que va contribuir, decididament, a l’avenç i al progrés de la Catalunya contemporània.