Ja tenim els nous números de les revistes Gavarres i Alberes a punt d’arribar. Mentre el 2024 deixa anar les últimes alenades nosaltres trepitgem l’aire lliure, reculem la vista i observem un prat emblanquinat d’ovelles esparses i un bosc treballat, cuidat i viscut. S’hi està bé en aquest prat i en aquest bosc. S’hi està bé en aquest tros de món que expira.

El número 46 de la revista Gavarres parlarà dels pastors i transhumància. Un ofici antiquíssim que des de fa molts anys tendeix a decréixer. Entre les pàgines del nou monogràfic hi veure els seus gossos i ramats, les barraques que els han aixoplugat o la recerca constant que han resseguit per trobar les pastures més verdes i ufanoses. Recordarem temps pretèrits i, alhora, conversarem amb pastors d’ara, obligats a assumir gestions burocràtiques feixugues mentre perseveren en una activitat estretament relacionada amb la conservació de la natura.

I no marxem de l’exterior, encara, perquè la revista Alberes dedicarà el monogràfic número 32 a les feines de bosc. Ens referim a tot un seguici de tasques i eines manuals que caracteritzaven uns oficis d’una gran exigència física: carboners, llenyataires, llevaires de suro, traginers, tofonaires… però també feines menors com podia ser recollir feixines de llenya per als focs d’escalfar i cuinar o arreplegar herbes remeieres per menjar i curar. Contemplarem, en definitiva, un bosc aprofitat i ordenat. Un bosc més segur.