Clara Julià
Són tres dones ubicades en tres indrets diferents de les Gavarres: Gaüses, Sant Sadurní de l’Heura i Cruïlles. Totes tres es van endinsar en la ramaderia per motius diversos, tenen projectes de diferent impacte i s’estimen la terra i els seus ramats amb la mateixa intensitat. Comparteixen el fet d’haver-se endinsat en aquest món gairebé de manera autodidacta, però amb fermes conviccions cap a projectes de ramaderia sostenibles i que tenen en compte el territori que ocupen i l’impacte que generen.
L’Anna Pijoan és la impulsora de mas Casas, una granja d’ovelles ubicada a Cruïlles. Experta en convertir l’adversitat en virtut, Pijoan i la seva parella van heretar un mas i van deixar endarrere la comoditat de la ciutat comtal per canviar-la pels camps del Baix Empordà. «Mas Casas és una petita granja familiar que va heretar en Salvi, la meva parella. Van passar una sèrie de circumstàncies a nivell personal i vaig veure que la finca podia esdevenir una taca d’oli per cuidar el clima i el territori. I vam marxar de Barcelona per instal·lar-nos aquí. Al final fas tot això perquè vols transcendir més enllà, procurant el benestar de la família i el futur. I vam decidir continuar el negoci però adaptant-ho als nostres principis», exposa Pijoan.
Mas Casas va arrencar l’any 2020 i des d’aleshores ha viscut un camí no absent d’entrebancs. Al cap de poc de posar-se en dansa va esclatar la pandèmia de la covid-19, l’any següent la guerra d’Ucraïna disparava els preus de totes les matèries, el 2022 una pedregada històrica posava en escac les instal·lacions del projecte i el 2023 la sequera alarmava la població. «La vida, al final… El meu pensar és que totes les dones que estem al sector primari, i més tractant animals, hem de ser persones fortes a nivell mental. Tens moltes coses a gestionar: la casa, l’obrador, els animals, les vendes. Hi ha també molts imprevistos a gestionar i, a més a més, s’hi afegeix el tema econòmic. Sempre passa alguna cosa», sosté.
L’explotació de Pijoan es dedica a la criança d’ovelles i als productes derivats de la seva llet. Apliquen principis d’agricultura regenerativa i el maneig holístic del ramat. Aquest tipus d’agricultura reivindica que la salut del sòl està directament lligada a la sostenibilitat total del sistema alimentari. El seu objectiu és, per tant, regenerar, estimular i mantenir la fertilitat i la biodiversitat de la terra. Per fer-ho es promou un sòl que contingui gran quantitat de matèria orgànica i que sigui capaç de produir aliments utilitzant els recursos propis de la naturalesa. «Nosaltres posem molt el focus en els primers 30 centímetres de sòl. És important tenir una terra saludable, sana i gestionar l’espai, perquè això ens beneficia a nosaltres i també a la comunitat. A més a més, som molt conscients que som aquest nexe entre l’activitat humana i la banda més boscosa de les Gavarres que cal protegir. Si hi ha un foc a les Gavarres, nosaltres amb els camps treballats fem de protecció. Formem part d’aquesta anella que cuida el paisatge», indica.
Tot allò que es produeix a la granja mas Casas va més enllà del simple fet de satisfer una necessitat o d’oferir un producte o servei. A banda de produir productes frescos làctics, a mas Casas tenen una línia de cosmètica natural a base de llet d’ovella. I no només això: també advoquen per la recuperació de les pells i la llana. «Encurtim les pells dels xais i la llana es neteja i es ven neta i filada per a les artesanes. Són petits projectes que tenim i que recuperen allò que s’havia fet durant molts anys. També organitzem experiències i activitats, visites guiades, tallers… Per exemple, hi ha el dia de l’esquilada. Aquest és un dia que venen prop de 300 persones al mas, és com la festa major de la granja. Abans els esquiladors s’estaven una setmana al mas dels pagesos i l’últim dia de l’esquilada era com una festa perquè marxaven; a més a més la llana bruta tenia un valor perquè la gent la comprava. Després, als anys 60-70, la llana va entrar en desús. Nosaltres volíem recuperar la llana com un recurs abundant i que té moltes propietats. I justament activitats com el dia de l’esquilada serveixen per intentar que la gent la comenci a utilitzar», explica. A la pàgina web de la granja (mascasascruilles.cat) els usuaris poden trobar llana neta, llana bruta i coixins i matalassos fets amb llana d’ovelles de quilòmetre zero.
Començar des de zero. Iniciar un projecte ramader no és cosa d’un dia. Ho sap bé l’Antígona García Sancho, que va començar amb tres cabres i ara en té unes quantes més en un indret difícil de determinar en plena zona boscosa a Sant Sadurní de l’Heura. «Sempre m’ha agradat tot el tema dels animals. Vaig optar per ciències ambientals, però sempre havia volgut ser cuidadora d’animals, i res, vaig anar fent fins que vaig tenir l’oportunitat de viure en una finca de pagès i vaig començar amb dues cabres i quatre gallines. A partir d’aquí vaig anar aprenent de manera intuïtiva i experimental», explica.
La inquietud per cuidar animals va esdevenir una realitat amb el pas del temps i alhora un aprenentatge. «Cap dels dos, ni jo ni el meu company, veníem de pagès i al principi va ser un procés. L’enfocament que fèiem era de tenir animals per a la gestió agrosilvopastoril. Després vaig començar a fer tancats en un bosc de senglar i va anar molt bé», explica García, que afegeix que el pas del temps ha implicat també aprendre a pasturar. «Vaig anar buscant fórmules i ha sigut un procés molt bonic que formava part del procés de viure al camp. A base de molts anys d’anar experimentant i d’anar explorant, però quan va passar el temps vaig dir: hauré d’estabular-les i pasturar. Vaig aprendre a pasturar de manera intuïtiva. Al principi no tenia gossos i ha sigut molt d’aprenentatge.»
El ramat de cabres que hi ha a l’espai que García Sancho té cedit no és prou gran per esdevenir una explotació, de manera que ara mateix compagina aquesta feina amb l’educació ambiental: «Vull invertir aquí per ampliar el ramat i fer alguna part productiva, però ara mateix no puc, i si de tant en tant faig algun producte lacti només és per a l’autoconsum. Avui dia has de fer moltes inversions, has de tenir-ho tot informatitzat, els rendiments econòmics són baixos i no em puc permetre anar més enllà. He après a no exigir-me, però estic intentant fer les paus amb això. Ara tinc una cessió, tinc un conveni amb els propietaris d’aquest espai i gràcies a això sí que puc continuar», exposa.
Llet de cabra i formatges ecològics. Gaüses és un petit municipi de menys d’un centenar d’habitants emplaçat en un punt privilegiat del Baix Empordà. Entre camps infinits i carreteres d’anunci de vehicle elèctric hi trobem la granja de Pasturabosc, una explotació ramadera que es dedica a la producció de llet de cabra i també compta amb obrador i amb una botiga de formatges ecològics. L’aventura va començar el 2012, apunta la Judit Nadal, propietària de Pasturabosc. «Jo soc doctora en geologia i abans treballava en el món de la construcció, on feia control d’obra. Quan va esclatar la crisi em van acomiadar. Després em vaig apuntar a llistes i vaig treballar a Ensenyament fins que em volien fer anar a Puigcerdà. Però teníem tres fills petits i la capital de la Baixa Cerdanya quedava molt lluny. I pensant què fer, amb el meu home vam reflexionar que vivim en un territori on —toquem fusta— ara no hi ha incendis però durant uns anys n’hi va haver molts. Aleshores ell feia de jardiner i vam pensar què podíem fer per contribuir a evitar incendis. Per això vam decidir posar un ramat de cabres i fer gestió forestal», explica la Judit.
En principi, el projecte preveia oferir el servei de neteja forestal de boscos aprofitant que les cabres, mentre pasturen, redueixen el sotabosc i ajuden a tenir els espais més nets i controlats. Pasturabosc va començar amb un ramat de trenta cabres de Rasquera, l’única raça de cabra autòctona catalana després de la desaparició, a mitjan segle XX, de la cabra catalana, que es criava al Pirineu. La Judit destaca que és un animal antiincendis fora de sèrie. «És una espècie de cabra que és molt rústica i a l’hora d’anar al bosc és una desbrossadora nata, però té uns braguers petits i no és bona per fer llet, només se’n pot treure la carn». Els inicis, en tot cas, van ser complicats. «Nosaltres, que no venim de pagès, teníem dificultats per tenir accés a la terra. Les terres les acaparen els grans pagesos amb agricultura convencional i quan et vols introduir en aquest món trobar terra és un gran problema», comenta Nadal, que, a més a més, es va trobar amb la problemàtica de conscienciar sobre el servei que oferia el seu ramat.
Ho explica així: «La nostra idea inicial era que els propietaris forestals lloguessin aquest servei, però la consciència és que si un ramat entra al bosc ho fa per agafar menjar i no com un servei per netejar el bosc. Ara per ara els propietaris de boscos no en treuen un rendiment econòmic, que abans sí, perquè es gestionava més el bosc. Actualment és una càrrega per a la majoria de propietaris, que no ho veuen com una necessitat. I com que no hi ha una obligatorietat de tenir els boscos nets, la gent no vol pagar per fer aquest servei». És per aquesta raó que van optar per introduir cabres de llet, una decisió que els permetia vendre a altres productors i, alhora, començar a experimentar amb l’elaboració de formatges. «Vam dir, si hem de fer llet, almenys que la puguem vendre i transformar. Que en puguem vendre una part i aprendre a fer formatges. La part dels animals la teníem apresa i la dels formatges la vam anar aprenent», assenyala la ramadera. Tot va anar bé i, amb el pas dels anys, han passat del ramat de 30 cabres inicials a un de 125. Per aconseguir aquest creixement han hagut de dur a terme un aprenentatge quasi autodidacte, que implicava fer formacions en els petits espais de temps que permetia el dia a dia. Al principi van començar amb formatges frescos i el catàleg actual el formen cinc varietats diferents, totes elaborades amb llet crua de cabres que pasturen als boscos del Baix Empordà; és a dir, de la terra al paladar. Els formatges que produeixen són aquests: Eixorit, Socarrimat, Gaüc, Sanguinyol, Lluert i Cerulí.
Sens dubte, el més important d’aquesta equació són els animals. La Judit Nadal es coneix perfectament el centenar llarg de cabres que conformen Pasturabosc, una proposta de quilòmetre zero que no només ofereix un producte de qualitat, sinó que gairebé pot certificar que transforma el bosc en plaer per al paladar. «La base de tot això són els animals», insisteix la ramadera. I afegeix: «La qualitat de la llet, que és la base, anirà en funció de com de cuidades estiguin. Me les conec a totes. Els hi posem nom, sí. A totes les que se’l guanyen per alguna cosa!»
Amb les lògiques diferències i matisos, l’Anna Pijoan, l’Antígona García i la Judit Nadal sembren els mateixos valors. Aquest trident de dones instal·lades a les Gavarres, que es van endinsar en la ramaderia per motius diversos, persegueixen des de tres indrets diferents un futur agroecològic basat en la resiliència, la sensibilitat cap a l’entorn i la sostenibilitat.
