Miquel Sitjar
Més visitat en concorregudes sales de museu que als espais per on va ser creat, l’art romànic català és un dels grans atractius del nostre turisme cultural. Se’n troba poc –amb alguna excepció– a les seves esglésies, monestirs i canòniques, situades generalment en indrets pirinencs avui gairebé despoblats. La major part és, entre d’altres llocs, al Museu Nacional d’Art de Catalunya de Barcelona (MNAC), amb una molt bona col·lecció, i també al Museu Episcopal de Vic (MEV), així com en d’altres museus diocesans de Catalunya. Tots aquests espais museístics van dur i duen a terme una ingent i meritòria recerca, conservació i difusió del romànic. A finals del segle XX, segons comuna opinió, el l’art romànic existent a Catalunya era ja descobert i visitable. I ho era majoritàriament als museus.
La troballa de Dòrria. Sortosament, però, van sorgir algunes sorpreses. Una va ser l’aparició d’un notable conjunt pictòric en una església pirinenca del Bisbat d’Urgell, a la vall de Ribes, a l’església de Sant Víctor de Dòrria, a Toses (Ripollès), un poble situat a 1.550 metres d’altitud i de demografia minvant, tal com passa a molts altres nuclis pirinencs. Fins llavors, de Dòrria es coneixia la petita església romànica sense absis i amb un arc de ferradura tapiat a la paret sud, potser d’estil preromànic i tal vegada anterior a l’any 903, data de la consagració del temple pel bisbe Nantigís d’Urgell. En el seu interior i sota diverses capes de guix, ocultes per motius desconeguts, hi havia amagades des de feia no se sap quant unes relativament extenses pintures romàniques, que van acabar apareixent l’any 1997 arran d’unes obres de manteniment de la coberta de l’església.
La descoberta va provocar admiració entre els experts en art romànic i satisfacció entre la gent del territori. A la premsa de l’època, s’hi llegeixen titulars qualificant Dòrria com La Capella Sixtina de la vall de Ribes (Diari de Girona, 9 de gener de 1998). El llavors alcalde de Toses, Francesc Rossell (Toses, 1961-Toses, 2012), i el prevere i membre de l’associació Seminari del Poble de Déu, mossèn Lluís Girbau i Parareda (Castellterçol, 1948-Vic, 2008), rector de Dòrria i Toses, van declarar en una entrevista a El Punt Diari (9 de gener de 1998) que s’havia acordat amb la Generalitat no traslladar les pintures a cap museu, que es quedaven a Dòrria i que, amb elles, es podia i s’havia de reforçar el turisme cultural d’un territori on el turisme de natura, tot i ser ben potent, no acabava de ser suficient per crear i mantenir els llocs de treball del tercer sector. També havien de ser, segons ells, una injecció d’autoestima per a un municipi amb mancances i despoblació.
Inauguració i manteniment. El Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, encarregat de la neteja i fixació de la pintura recentment trobada, hi va treballar de l’any 1998 al 2003. El 26 de juliol d’aquest any 2003, l’aleshores alcalde, Gaspar Prat del Puerto, i el bisbe d’Urgell, monsenyor Joan Enric Vives i Sicília, van inaugurar l’adequació de la nau de l’església per poder-hi contemplar amb garanties les pintures. En el mateix acte es va homenatjar el conegut polític i escriptor Josep Benet i Morell (Cervera, 1920-Sant Cugat del Vallès, 2006), amb segona residència des de feia molts anys a Dòrria i un dels promotors i animadors del progrés patrimonial cultural del poble.
Ara bé, un problema habitual és fer-ne un seguiment i mantenir-lo visitable. En un lloc com Dòrria, no pas mal comunicat, però força despoblat i sense recursos, el problema s’agreuja. La meva implicació personal com a guia turístic oficial, amb l’ajuda de l’Ajuntament de Toses i l’Oficina de Turisme de la vall de Ribes, ha contribuït a no deixar invisible i tancada aquesta església.
El discurs elaborat per a les visites guiades consta de dos eixos. Un és explicar perquè aquestes pintures varen ser anomenades com la Capella Sixtina de la vall de Ribes, i si és raonable o no emprar aquesta denominació un punt atrevida, però no del tot inexacta. El segon eix pretén que el visitant se senti transportat i comparteixi amb els homes del romànic la glòria i la sorpresa de la llum que emetien i que encara emeten els colors daurats i ocres, amb els quals es volia crear a l’interior dels temples la ficció de la victòria de la llum contra tota mena de foscors. Les pintures, a partir d’un diàleg i connexió molt medieval i romànica, permeten fins i tot una lectura no estrictament confessional del seu missatge, però també ofereixen un vessant modern i actual amb elements còsmics i astrals com la lluna, el sol i les estrelles, que conviuen dins la volta de canó del temple amb els apòstols i els sants de Déu: aquests, encapçalats pel rei David, interpreten cants de joia davant la imminent arribada de la llum perpètua del diumenge sense posta de la fi del món i de la instauració del regne de Déu, representat pel Pantocràtor i la predicació dels apòstols, dissenyats per mans de com a mínim dos pintors dels segles XII i XIII.
Fins i tot, el paper de la dona en el món del romànic és objecte de reflexió i anàlisi per als que contemplaven i ara contemplen aquestes pintures. La dona, representada per la Mare de Déu sota la figura de la lluna, té en el romànic i en la fe cristiana la important funció d’il·luminar i guiar enmig de les tenebres. Tal com ho fa el nostre satèl·lit en les nostres nits.
Lligam amb els més joves. L’aproximació i divulgació d’aquestes pintures al públic general s’ha vist sortosament reforçada gràcies a la fundació, l’any 2008, del Camp d’Aprenentatge del Ripollès (Departament d’Educació, Serveis Educatius), al proper poble de Planoles. Això ha contribuït a donar vida al monument durant els curs escolar, ja que és visitat per una mitjana de 200 alumnes d’arreu de Catalunya a l’any: els estudiants fan estades de tres dies al Camp d’Aprenentatge. També hi ha programades visites d’alumnes de la comarca del Ripollès i del nord d’Osona. Per a tot aquest alumnat, el Camp d’Aprenentatge ha creat materials educatius sobre Dòrria que són utilitzats per explicar el romànic a diversos centres docents del país. El Camp d’Aprenentatge paga per portar-hi alumnes i, amb aquests ingressos, els gestors del monument han pogut sufragar algunes despeses de restauració entre els anys 2019 i 2023.
A Dòrria, el poble més alt de Catalunya amb romànic, més enllà de l’habilitat estètica dels pintors hi ha una veritat objectiva indiscutible: a pocs llocs, com en aquest indret de la baronia de Toses, es pot apreciar de manera prou completa i in situ un missatge pictòric segons el qual, davant la por de la foscor, l’art, la cultura i la poesia continuen alliberant-nos del mal i les tenebres.
