Recuperar un vocabulari popular i col·loquial que fins fa pocs anys era viu, explícit i ben natural; un llenguatge farcit de fogots, tropells i cobriments. El llibre Ensenya’m la llengua, escrit pel doctor Antoni Beltran i amb il·lustracions de Josep M. Pous-Culí, arriba a les lleixes amb una edició revisada i ampliada que vetlla pel lèxic del català referit a la salut i a les malalties, molt afectat per les xacres derivades de l’estandardització de la llengua i de la influència del castellà.

Els tirons i els desgarros guanyen presència a les consultes en detriment de les estrebades i carns esqueixades, i els chichons i sarpullits de mica en mica passen davant dels nyanyos i les granissades. De la mateixa manera que s’han recuperat paraules com segell, bústia o vorera, hem de ser capaços de fer el mateix amb el ventre de la cama, encarcarat o rogall. Si els nostres avantpassats, que no van poder estudiar en català, van conservar els mots, seria una trista paradoxa que els joves d’avui els perdessin. «Doctor, només de pensar-ho ja em venen rimbomboris».

«Aquesta és una obra única i molt oportuna, sobretot en un moment en què s’incorporen al nostre estressat sistema sanitari molts professionals que no tenen el català com a llengua materna i que es poden trobar amb pacients que expressen els seus mals amb paraules de baixa freqüència d’aparició en els escrits mèdics que coneixen»

Pròleg de Màrius Serra