Meritxell Bellera Francès

Des de temps immemorials a les conques de Tremp, de Dalt i de Dellà s’hi ha fet oli, gràcies a la forta implantació que hi ha tingut el cultiu de l’olivera. Avui dia, només tres pobles del Pallars Jussà conserven molí, Llimiana, Sant Miquel de la Vall i Aramunt, però l’activitat hi continua sent ben viva. Justament, amb l’objectiu d’intentar posar en valor l’oli de muntanya que es produeix a la comarca i mirar d’impulsar-lo i professionalitzar-lo encara més, el cap de setmana del 3 i 4 de febrer, Aramunt va acollir la primera Fira de l’Oli del Pirineu. Aquesta festa posa en valor l’oli de muntanya i s’ha sumat a la que l’any passat es va impulsar a la Vall de Barcedana, la Festa de la suca, on es van poder provar els primers olis de la temporada.

Organitzada per l’Ajuntament de Conca de Dalt, la Fira de l’Oli del Pirineu perseguia un doble objectiu. L’alcalde del municipi, Marc Sans, explica que «ja que Aramunt té un molí públic que fa molts anys que funciona i que encara hi ha moltes famílies que tenen petites finques d’oliveres que porten l’oli a desfer al molí, crèiem que fer una festa com aquesta i trobar-nos tots, coincidint amb el final de la campanya, era un acte bonic». L’altre objectiu, afegeix, té a veure amb el fet que «cada vegada van apareixent més professionals de l’oli i pensem que aquesta és una plataforma boníssima perquè es puguin donar a conèixer i fer negoci.»

En aquesta primera edició de la fira es van ajuntar dues dificultats. D’una banda, el desconeixement per part de força productors, pel fet de ser la primera; i, de l’altra, que enguany ha estat una temporada complicada, i alguns no tenien estoc per vendre. Tot i això, s’hi van acabar congregant diversos productors d’Aramunt, del Pallars i alguns de fora de la comarca, bàsicament de la Noguera, i la resposta del públic va ser força bona.

Per Sans, «l’èxit de la fira és senyal que això està viu, que la gent s’estima les oliveres, l’oli i el molí, de manera que cal desenvolupar-ho, millorar-ho i potenciar-ho encara més». En aquest sentit, remarca que les d’aquesta zona «són les oliveres més altes del Pirineu, ja que estem al límit del cultiu de l’olivera, i els experts diuen que tenen unes qualitats organolèptiques boníssimes, de manera que hi ha un camp a recórrer molt important», a banda del fet que «encara hi ha un cultiu social que es manté, al voltant de l’olivera i de l’oli, i hem de treballar per no perdre’l.»

Justament, des del consistori consideren que la fira «és una pota més perquè això sigui un producte que serveixi com a complement econòmic a les cases d’Aramunt, de la Conca de Dalt i del conjunt de la comarca». Sans remarca que «tot el producte de muntanya s’ha de valoritzar i s’ha d’explorar fins on es pot arribar, i el fet que vagin apareixent professionals de l’oli del Pirineu és símbol que la cosa no està aturada i que s’ha d’ajudar a empènyer.»

En aquest sentit fa uns anys es va constituir l’Associació de Productors d’Oli del Pallars Jussà, i el seu president, Oriol Sullà, detalla que actualment compten amb 80 productors associats, «tot i que n’hi ha molts més, que no estan apuntats». La immensa majoria són particulars, gent que a casa hi té una petita finca amb oliveres i porta les olives a algun dels molins de la comarca per fer-hi oli per a consum propi. Avui dia, però, ja són sis els professionals que es dediquen a la producció d’oli al Pallars Jussà, una professionalització que ha anat creixent els darrers anys.

Oliveres de gran rendiment. Pel que fa a les qualitats de l’oli que es produeix en aquestes zones de muntanya, Sullà remarca que «si està ben fet, amb molins d’última tecnologia, aquests olis són més elevats en polifenols i àcid oleic, el que vol dir que són més antioxidants; si l’arbequina, a les Garrigues o a la Catalunya Central, està sobre els 300 mg/kg, nosaltres estem sobre els 550 o els 600». Una altra diferència de les oliveres pallareses és que tenen més rendiment, és a dir, que produeixen més quantitat d’oli que les situades en altres zones del país de menys altura.

Una tasca realitzada des de l’associació, justament, ha permès els darrers anys identificar fins a 29 varietats d’oliveres autòctones al Pallars Jussà. A grans trets, totes són molt resistents al fred i a l’altura on es conreen. A banda dels alts nivells de polifenols, que els fan molt antioxidants, l’altra característica principal dels olis pallaresos és que són amargs i picants. Segons expliquen des de l’associació, actualment a la comarca es comercialitzen les varietats Llargueta, Negral, Cua de Cirera i Arbequina, a banda d’altres que barregen diverses varietats d’olives. Totes tenen el qualificatiu de verge extra d’alta gamma, segons l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).

Sullà explica que, bàsicament, els professionals utilitzen els molins d’Aramunt i de la Vall de Barcedana, ja que el de Llimiana «és dels antics, de portons, i fer-hi verge extra és impossible». Sigui com sigui, entre tots tres molins «arriben a aixafar entre 600.000 i 700.000 quilos d’oliva en un any.»

Sans posa en valor que tots tres molins es complementen, ja que tenen models molt diferents. Així, assenyala que «el d’Aramunt és públic, propietat de l’Ajuntament, i és més vellet, de tres fases, però està aconseguint treure unes bones qualitats; el de la Vall de Barcedana és un molí privat, que treu una qualitat molt bona i atreu molts professionals; i el de Llimiana és un molí tradicional, de portons, que té molt poca capacitat d’entrada d’olives, però conserva la manera de fer oli d’abans.»

Un dels objectius de l’Ajuntament de Conca de Dalt és trobar finançament per poder fer una reforma al molí d’oli d’Aramunt, per tal de poder-ne millorar la infraestructura. Actualment, l’equipament té una vuitantena de socis, als quals es poden arribar a sumar uns 170 clients de la comarca i de fora, que hi porten les olives per fer-se l’oli. En aquest sentit, Sans admet que un dels objectius de la fira d’Aramunt era «fer bullir l’olla» per intentar trobar recursos per renovar el molí, i és que ja té la mirada posada en el futur. Així, remarca que «si el projecte de professionalització de l’oli va en auge, els quilos d’olives que passaran pel molí pujaran segur».