El dossier, format per 66 pàgines, s’endinsa en aulines i fagedes per parlar dels usos i oficis -antics i actuals- relacionats amb l’entorn forestal i la gent que hi ha treballat: colles de bosquerols, fusteries centenàries, serradores, rematants, negocis de llenya… Com és habitual, la mirada de la publicació mira cap enrere per tal de detallar i entendre com eren els treballs pretèrits en aquest sector, però també posa de manifest la feina actual que s’hi desenvolupa, amb l’objectiu d’oferir una perspectiva transversal que, en molts casos, continua relligant generacions.

Com sempre, el monogràfic conté imatges que esdevenen un pal de paller a l’hora d’edificar el relat. Algunes de les quals són del col·laborador i amic de la publicació Pep Sau, que ens va deixar el passat mes de juny de forma sobtada. Que aquest número sigui un sincer homenatge cap a la seva figura tan compromesa amb el projecte i el territori.

El dossier, format per 69 pàgines, entra a tallers, galeries o museus de casa nostra per esbossar el món de l’art i l’artesania als nostres pobles: pintors, escultors, ceramistes, forjadors, col·leccionistes…  És un treball transversal que contempla grans epicentres artístics de la contrada -l’Escola d’Olot i la seva transcendència en el paisatgisme, l’art conceptual de Banyoles o els artistes moderns de Ripoll-, però també s’esmuny a pobles i valls per copsar els processos creatius que s’hi generen i, al mateix temps, per determinar la influència que ha tingut el mateix entorn a l’hora d’estimular-los.

El monogràfic planta el cavallet al prat, fa voltejar el torn i pica la pedra amb cops d’escarpa decidits. I ho fa arreu del territori que ens ocupa: des de la Garrotxa fins al Pla de l’Estany, el Ripollès o la Vall de Llémena. En tots aquests espais trobem testimonis directes, gent de diverses generacions que expressen el món que observen amb el pinzell a la mà, mitjançant el treball amb la ceràmica o a través del treball amb la fusta o el ferro. I també mirem enrere, és clar, cap a la documentació històrica. Només així podem agafar perspectiva i explicar d’on venim i, per tant, a on anem.

El dossier persegueix una flaire densa i eixuta, una flaire d’ofici, amb l’objectiu de fer valdre la tasca d’una gent, la de la construcció, que amb els seus jornals ens han donat aixopluc. És un treball testimonial, però també transversal, perquè si alguna característica té aquest món són els seus matisos: parlem de paletes i mestres de cases, és clar, però també del manobre empastifat de morter o de l’arquitecte que vetlla perquè la història i el valor d’una vella ermita recòndita continuï bategant.

Amb més sentit que mai, bastim el monogràfic per parts. Totxana a totxana. I comencem la casa a Olot i a la Garrotxa, per continuar feinejant a la bastida passant pel Ripollès, el Pla de l’Estany o la Vall de Llémena, sempre tenint en compte les fesomies constructives, els materials genuïns i, és clar, tota la gent que en forma part. Gent amb molt d’ofici, sovint amb poc ressò, que han definit pobles i ciutats amb esforç, dedicació i vocació -sigui inherent o resseguida amb el temps.

La revista Les Garrotxes número 29 dedica el dossier a les ‘Revistes locals’ amb 46 pàgines que ens parlen de periodistes, de fotògrafs, d’il·lustradors, d’impressors, de lectors, d’empresaris… un conglomerat humà que ha convertit aquestes publicacions en una eina informativa i de cohesió social. La revista també compta amb els ‘primers relleus’ escrits per l’escriptor Josep Valls; la Conversa a Joan Tresserres, arquitecte, excursionista i activista amb un paper destacat a la vida d’Olot; el Retrat de família a Ca n’Anglada de Vilert; el perfils a Marina Vilalta, Joan Prats i Jaume Boix; l’Indret a Gombrèn i dues rutes a peu per les valls del Terri i el Garrumbert; i, a Santa Bàrbara de Pruneres.

El Josep Pla que tracta aquest llibre, físicament ja no era l’home tot terreny que va ser al llarg de la seva vida; el corresponsal que havia passat per fondes i hotels de tot el món i que havia corregut d’un continent a l’altre enfilat a trens, petroliers, avions o automòbils de tota espècie. En aquells moments a l’escriptor, carregat d’anys i disminuït per les xacres, la companyia afable li començava a ser imprescindible i la va trobar en les persones del Motel Empordà. L’autor, Josep Valls, hi treballava i el propietari del Motel, Josep Mercader, va facilitar les coses perquè el prosista i qui per edat hauria pogut ser el seu fill iniciessin una entranyable relació.

Una garrotxa és una ‘terra aspra, trencada, de mala petja’, característiques singulars d’aquest territori que tot i això no han resultat un impediment perquè tota mena de treballadors hagin explotat, durant anys, els recursos que s’esmunyen sota el terreny que trepitgem. En aquest número coneixem alguns d’aquests oficis relacionats amb la pedra: parlem amb calciners, escoltem les vivències de picapedrers i miners, prenem nota de les experiències dels pouaters…Aquest recorregut per conèixer testimonis també ens servirà per resseguir el país: la mina de les Ferreres a Rocabruna o les mines d’Ogassa. També posem en relleu materials icònics nostrats: les pedreres de Basalt de Castellfollit, els murs de pedra seca o el travertí banyolí, fonamentals per entendre l’arquitectura i el patrimoni del nostre paisatge.

A la venda a partir del 16 d’octubre als quioscos i llibreries habituals.

Trobades populars i religioses a santuaris i ermites

El nostre territori està farcit d’espais que des de temps molt reculats esdevenen, puntuals al calendari, l’escenari de trobades populars o religioses. En aquest número parlem, precisament, de tradicions, aplecs i romeries…uns esdeveniments que reuneixen vilatans de les contrades per celebrar i reviure costum ancestrals. En total, unes 45 pàgines del dossier que ens faran pujar a santuaris i ermites per reviure la forta devoció dels romiatges i processons, així com la platxèria que acompanya els aplecs i trobades populars des del Mont a la Salut de Sant Feliu de Pallerols, passant per Sant Mer, el Remei de Camprodon a Santa Maria de Finestres.