Perico Pastor (La Seu d’Urgell, 1953) inicia la seva trajectòria com a il·lustrador a les dècades dels anys setanta i vuitanta del segle XX als Estats Units, treballant per a publicacions destacades com The New York Times, Vogue, The Village Voice o Harper’s. Realitza les primeres exposicions al Cornelia Street Café de Nova York i a la galeria Estampa de Madrid els anys 1980 i 1983, respectivament. Des d’aleshores, ha exposat, entre altres ciutats, a Barcelona, París, Tòquio, Miami i Hong Kong, compaginant la tasca d’artista amb la de dibuixant i il·lustrador en obres tan rellevants com La Bíblia (edició d’Enciclopèdia Catalana) i autors tan assenyalats com Ramon Llull, Joan Salvat-Papasseit o Pietro Aretino. Ha rebut diferents premis, com la Medalla Morera de l’Ajuntament de Lleida (1993), el premi especial del COE a la Biennal de l’Esport en les Belles Arts (1997), el Premi Santamaria d’il·lustració infantil (2007) i el Premi Continuarà de Cultura de RTVE (2024). Té obres en diferents edificis i col·leccions privades i públiques, com l’Hospital del Mar, CaixaBank de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, el Banc d’Espanya, el Morimura Art Museum de Tòquio o la Takamaro Princess Collection.
Amb la seva poesia, en Moisès ens parla del Celrà d’avui: des del bar Nimú d’en Ferran al carrer Major, la perruqueria de la Teia just davant i la botiga de Cal Marxant a la pujada d’en Prat, fins a l’ermita i la torre telegràfica de Sant Miquel, on «cada vegada el paisatge / és més paisatge». L’ermita, més enllà del santuari dels Àngels, és la que més domina aquestes muntanyes i l’autor parla del seu caràcter altiu, «que amb un desvergonyiment adolescent / mira allò que l’envolta / amb la supèrbia arrogant / de sentir-se més valenta, / més perfecta, més alta».
Hem d’estar molt agraïts a en Moisès i a en Perico per fer possible aquest llibre i aquests quadres. És un regal per a Celrà. Un regal de festa major, d’aquella època en què dones del poble planten flors als parterres i engalanen patis i carrers. «Els jardins es mereixen roses, / el retorn dels primers desgavells de primavera». Tot comença i acaba pels volts del 7 de maig, el dia que, segons explica la llegenda, un pagès del segle XIII va trobar les relíquies de sant Sixt i sant Hou a Valltorta. Tot són, si ho veieu, puntes que es desfilen i cercles que es tanquen.
Del pròleg de Mar Camps.
