Moisès Esteban-Guitart (Berga, 1981) és llicenciat en Psicologia i en Filosofia, doctor en Psicologia i actualment Catedràtic del Departament de Psicologia de la Universitat de Girona, on dirigeix l’Institut de Recerca Educativa i el «Grup de Recerca en Cultura, Educació i Desenvolupament Humà». Ha sigut investigador i professor visitant en diferents institucions (Universidad Intercultural de Chiapas de Mèxic, Leeds University del Regne Unit, Institute for Cultural Research and Education de Califòrnia, University of Arizona i University of Colorado Boulder dels Estats Units, entre d’altres). Ha publicat diferents articles acadèmics i llibres per a editorials nacionals i internacionals (Prisma, Aresta, Graó, Horsori, Miño y Dávila Editores, Cambridge University Press, Springer, Routledge, Peter Lang). Ha rebut el premi Acadèmia 2021, concedit per la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) de la Generalitat de Catalunya. Des de l’any 2021, apareix al llistat «Top 2 % Scientists» de la Universitat Stanford com un dels acadèmics més citats mundialment en l’àmbit de les ciències socials i l’educació. Ha liderat diferents projectes educatius i de recerca en l’àmbit nacional i europeu i és coordinador de l’aliança internacional «Funds of Knowledge», així com col·laborador i membre actiu d’iniciatives com «Educació 360, Educació a Temps Complet».
Amb la seva poesia, en Moisès ens parla del Celrà d’avui: des del bar Nimú d’en Ferran al carrer Major, la perruqueria de la Teia just davant i la botiga de Cal Marxant a la pujada d’en Prat, fins a l’ermita i la torre telegràfica de Sant Miquel, on «cada vegada el paisatge / és més paisatge». L’ermita, més enllà del santuari dels Àngels, és la que més domina aquestes muntanyes i l’autor parla del seu caràcter altiu, «que amb un desvergonyiment adolescent / mira allò que l’envolta / amb la supèrbia arrogant / de sentir-se més valenta, / més perfecta, més alta».
Hem d’estar molt agraïts a en Moisès i a en Perico per fer possible aquest llibre i aquests quadres. És un regal per a Celrà. Un regal de festa major, d’aquella època en què dones del poble planten flors als parterres i engalanen patis i carrers. «Els jardins es mereixen roses, / el retorn dels primers desgavells de primavera». Tot comença i acaba pels volts del 7 de maig, el dia que, segons explica la llegenda, un pagès del segle XIII va trobar les relíquies de sant Sixt i sant Hou a Valltorta. Tot són, si ho veieu, puntes que es desfilen i cercles que es tanquen.
Del pròleg de Mar Camps.
