Amb la seva poesia, en Moisès ens parla del Celrà d’avui: des del bar Nimú d’en Ferran al carrer Major, la perruqueria de la Teia just davant i la botiga de Cal Marxant a la pujada d’en Prat, fins a l’ermita i la torre telegràfica de Sant Miquel, on «cada vegada el paisatge / és més paisatge». L’ermita, més enllà del santuari dels Àngels, és la que més domina aquestes muntanyes i l’autor parla del seu caràcter altiu, «que amb un desvergonyiment adolescent / mira allò que l’envolta / amb la supèrbia arrogant / de sentir-se més valenta, / més perfecta, més alta».

Hem d’estar molt agraïts a en Moisès i a en Perico per fer possible aquest llibre i aquests quadres. És un regal per a Celrà. Un regal de festa major, d’aquella època en què dones del poble planten flors als parterres i engalanen patis i carrers. «Els jardins es mereixen roses, / el retorn dels primers desgavells de primavera». Tot comença i acaba pels volts del 7 de maig, el dia que, segons explica la llegenda, un pagès del segle XIII va trobar les relíquies de sant Sixt i sant Hou a Valltorta. Tot són, si ho veieu, puntes que es desfilen i cercles que es tanquen.

Del pròleg de Mar Camps.