Pitu Basart
Afaitar. Treure amb el tall de la picassa els enganxalls que han quedat a l’escorpit.
Alzina surera. Suro(1).
Burro. Traginaire.
Camisa. Escorpit.
Enganxall. Part de la pela de suro que queda agafada a l’escorpit en llevar-la.
Escorxa. Escorpit.
Fato. Indret del bosc on els llevaires deixen el fato i on es reuneixen per menjar, beure i esmolar l’eina.
Descamisar. Arrencar un tros d’escorpit en l’operació de la pela.
Descollar. Fer el tall horitzontal a la pela del suro amb la picassa i a una alçada establerta, en l’operació de llevar.
Escorpit. Teixit vegetal embrionari de l’alzina surera que produeix el teixit protector –suro– i el teixit d’escorça interior.
Esmatissar la sureda. Estassar la sureda.
Espelagrinar. Treure el pelagrí de socs de suro ja tallats.
Estassar la sureda. Netejar de sotabosc la sureda.
Fer alçaprem. Tenint clavat el tall de la picassa en una geniva de la pela del suro, moure a esquerra i a dreta el mànec de la picassa perquè se sollevi la pela de l’arbre.
Fer pelagrins. Pelar per primer cop una alzina surera.
Fer la corona. Descollar.
Geniva. Escletxa que, de manera natural o provocada per una ratllada, apareix a la pela del suro.
Lleva(1). Temporada de llevar(1).
Lleva(2). Acció de llevar(1)
Llevaire. Persona que es dedica a llevar la pela de l’alzina surera.
Llevar(1). Treure la pela de les alzines sureres.
Llevar(2). Operació de llevar.
Marxar (el suro). Sollevar-se fàcilment la pela de l’arbre, en l’operació de llevar.
Negociant de boscos. Empresari que negocieja amb productes forestals i que sol tenir colles de bosquetans que treballen per a ell tallant plantes, fent llenya, llevant suro…
Netejar els peus. Treure les plantes del sotabosc un metre al voltant de cada suro per facilitar la feina al llevaire.
No marxar (el suro). No circular la saba entre la pela i l’escorpit de l’alzina surera, cosa que indica al llevaire que tindrà dificultats per sollevar les rusques.
Pela. Suro (2)
Pelagrí. Alzina surera que no ha estat mai pelada.
Pelagrí. Primer suro que dona l’alzina surera –o una seva part– que no ha estat mai pelada, la part exterior del qual és d’un color que oscil·la entre el grisós i el blanquinós i d’un tacte menys aspre que la del suro, però més irregular.
Picassa de pelar. Destral petita i allargassada, d’un tall d’uns deu centímetres i de mànec llarg que es fa servir amb una sola mà en l’operació de llevar els suros.
Propietari forestal. Persona que posseeix boscos.
Oberta. Acció d’obrir verticalment la pela del suro.
Obrir el suro. Fer un o més talls verticals a la pela del suro en l‘operació de llevar.
Rusca. Llenca de suro, de forma quadrangular, que es lleva de l’alzina surera en pelar-la.
Ruscla. Rusca
Sanejar la sureda. Eliminar d’una sureda els suros dominats o els que tenen un mal creixement.
Surera. Suro(1)
Suro(1). Arbre perennifoli de la família de les fagàcies (quercus suber), d’escorça amb molt de suro, de fulles ovals, tomentoses pel dessota, fruits en gla, del qual és tret el suro, en pannes.
Suro(2). Part exterior de l’escorça de l’alzina surera constituïda per un teixit porós, lleuger i impermeable, que protegeix el tronc, les branques i les arrels grosses.
Suro(3). Part exterior de l’escorça d’una alzina surera que ja ha estat pelada anteriorment, el costat forà de la qual és de color negre i de tacte aspre, però força regular.
Tenir bona saba (el suro). Circular la saba entre la pela i l’escorpit de l’alzina surera, cosa que indica al pelador que podrà sollevar amb facilitat les pannes.
Tractant de boscos. Negociant de boscos.
Traginaire. Persona encarregada de dur les rusques de suro sollevades de l’arbre a la zona on seran recollides pel transportista.
Tustar el suro. Colpejar amb la ullera de la picassa la pela del suro perquè es desprengui de l’arbre en l’operació de llevar.
