Guerau Palmada
Els primers pintors de la comarca del Pla de l’Estany tenen les seves arrels en la pintura paisatgística impressionista del segle XIX, i el marc de l’estany de Banyoles com a tema central. A partir de la dècada dels setanta del segle XX Banyoles es converteix en un centre d’art contemporani i conceptual de primer ordre a Catalunya. Aquesta empenta artística, malauradament, es va diluir en les dècades posteriors, tot i que la ciutat no ha deixat mai d’originar noves generacions d’artistes plàstics.
Els pintors paisatgistes. Per entendre l’escola paisatgística originada a l’entorn de l’estany de Banyoles, la figura clau és sens dubte el pintor Manuel Pigem Ras (1862-1946). Pigem és l’embrió de les primeres mostres de pintura impressionista. Nascut a Banyoles, estudià al seminari del Collell, on s’introduí en el món del dibuix. Les seves inquietuds artístiques el portaren aviat a fer estades lluny de la comarca. L’any 1882 treballà a Olot com a artesà d’imatges de sants, on precisament conegué el pintor olotí Josep Berga Boix. Poc després, impartí classes a l’escola de la Llotja de Barcelona, i l’any 1888 marxà durant dos anys a França per conèixer de primera mà les tendències impressionistes i la bohèmia parisenca. Després de la seva etapa formativa, l’any 1890 s’instal·là de nou a Banyoles, on dugué a terme els primers olis sobre taula de l’estany amb la percepció dels colors i els canvis cromàtics dins l’estil impressionista. També va pintar paisatges de la Garrotxa o la serra de Camós. A part de la pintura paisatgística, rebé encàrrecs per decorar cases d’hisendats banyolins –com ara can Gelada, can Franch o can Bulí– i també va obrir una acadèmia de pintura. Amb un prestigi de pintor consolidat, l’any 1923 l’Ajuntament de Banyoles li oferí el càrrec de professor municipal de dibuix i pintura, i més tard entrà com a professor a l’Escola d’Arts i Oficis de Banyoles. D’altra banda, el seu nebot Manel Pigem Rosset (1900-1960) fou també un destacat pintor paisatgística i fotògraf, amb l’estany de Banyoles com a tema central. Menys coneguda és l’obra pictòrica del fotògraf Josep Cruells Santamaria (1902-1972).
Joan de Palau (1919-1991) va ser aviat el continuador destacat de l’escola paisatgística de l’estany a mitjan segle XX. Era net del notari de Banyoles Antoni de Palau. Nascut a Flaçà, aviat residí lluny de Catalunya, quan l’any 1931 conegué d’adolescent a Aranjuez, Madrid, el pintor Santiago Rusiñol. Va retornar a Catalunya, i amb la seva família s’instal·là primer a Badalona i després a Granollers. L’any 1938, durant la Guerra Civil, fou cridat a files republicanes al front dels Pirineus. L’any 1946 es casà amb la banyolina Montserrat Juncà Comerma, i definitivament va fixar la seva residència a Banyoles. A partir dels anys cinquanta la seva obra paisatgística de l’estany fou reconeguda a les comarques de Girona, exposada a Amèrica, França o Suïssa. A la dècada dels anys seixanta començà a pintar els decorats per a la passió banyolina Ecce Homo, obra de Frederic Corominas, i també realitzà diversos cartells per a la festa major. El Taller Joan de Palau situat a la plaça Major ha continuat el seu llegat pictòric des de l’any 1981, amb els seus fills pintors, Joan i Raimon de Palau, que avui s’encarreguen d’impartir classes de pintura i dibuix.
El pintor Lluís Roura va néixer l’any 1943 a Sant Miquel de Campmajor, tot i que actualment resideix fora de la comarca. De formació artística autodidacta, va estudiar dibuix a la Llotja de Barcelona i va rebre l’aprenentatge pictòric de Joan de Palau, alhora que mossèn Joan Prat li va donar classes d’Història de l’Art al col·legi del Collell. A partir dels anys setanta realitzà exposicions a Amèrica i Europa. La seva obra pictòrica de pinzellada densa i acolorida s’ha centrat en un gran nombre de pobles del Pla de l’Estany i la geografia catalana. Li fou atorgada la Creu de Sant Jordi el 2017.
I també de Sant Miquel de Campmajor és el pintor autodidacte Josep Estarriola, de temàtica paisatgística, com també natures mortes i retrats. La pintora Teresa Vallmajó (1944), amb estudis artístics a Olot, va ser professora durant molts anys de l’Escola de Belles Arts del Centre Excursionista de Banyoles, amb una galeria d’art pròpia al carrer Major. Pintors autodidactes són Pere Reixach, conegut com el Gall Xinador, de temàtica costumista; Xavi Félez, amb paisatge i retrats; Antoni Compte, Rafel i Esteve Juncà, Quim Gratacós, o bé el pintor Rafael Pi Cros (1912), amb episodis històrics i escenes banyolines, per citar-ne alguns.
El sorgiment de l’art conceptual.
Des del punt de vista pictòric, caldria destacar l’artista polifacètic Lluís Güell (1945-2005), certament un reconegut i genial pintor, també interiorista, escenògraf, dissenyador gràfic o pioner de l’art en acció. A part de decorar i pintar els elements de la desapareguda discoteca Squinsad de Banyoles (1968) i l’Envelat del Follet a Olot (1974), les seves inquietuds personals i artístiques el van dur a treballar com a interiorista i pintor en les escenografies d’Es Paradís Terrenal (1975) i el Cafè del Mar (1979) a l’illa d’Eivissa durant l’esplendor del turisme hippy.
L’obra pictòrica inicial de Lluís Vilà Vendrell (1952-2010), d’altra banda, es va centrar en el cartró pintat, per després treballar en sèries que integren el llenguatge pictòric i escultòric en una sola cosa, com a Navegants (1995-1997), Contraris (1995) o Logos (2001). Va ser l’inici d’una obra pictòrica conceptual de tons grisos, blavosos i ocres amb elements figuratius i culinaris.
L’artista Xicu Cabanyes, nascut a Serinyà (1945) i ben reconegut com a escultor, també ha realitzat obra pictòrica en cartró pintat i d’altres materials. I també cal esmentar el fotògraf Esteve Palmada (1945), que va destacar especialment en els collages fotogràfics, on es combinava la fotografia amb l’obra plàstica, a mig camí entre el quadre i la fotografia.
Noms recents. A partir de la dècada dels anys vuitanta apareix una nova generació d’artistes d’art contemporani amb estils ben eclèctics i diferenciats. D’entre d’altres, es pot destacar l’escultor, pintor i alpinista Jordi Bosch (1957), en Barraca, amb una primera sèrie d’obres pictòriques sobre emmotllats de cartró, la sèrie pictòrica Teranyines urbanes, la pintura sobre neu natural durant la dècada dels anys vuitanta coneguda com la Nivopintura i, més recentment, el gran mural a la façana d’El Puntal-Laboratori de les Arts de Banyoles, de la Fundació Lluís Coromina (2001).
El pintor Benet Costa (1957), nascut en l’orografia del terraprim de Sant Esteve de Guialbes, en la seva obra primerenca analitza el paisatge natural de forma mimètica, però els darrers anys ha tendit a la subjectivitat del paisatge interior amb la plasmació personal de les emocions. L’artista nascut a Saragossa Gonzalo Tabuenca (1955), per la seva part, és llicenciat en Belles Arts i es va establir fa dècades a la comarca, amb quadres de caire impressionista i metafísic, sovint sobre l’estany. I amb obra pictòrica figurativa força onírica i dibuix també cal destacar Paco Daranas (1958), resident a Banyoles i amb escola pròpia de dibuix.
L’interès pel dibuix i la figura humana va definir els primers passos artístics de Mim Juncà (1959), amb exposicions a Barcelona o La Penyora de Girona. Més endavant, la seva creació s’ha centrat en els dibuixos d’assajos teatrals, il·lustracions, cartells o bé, més recentment, l’exposició ‘Notes sobre coses que passen’ (2019), amb dibuixos combinats amb anotacions al MUME de la Jonquera. Fincat a Banyoles, Quim Hereu (1963) és considerat el màxim exponent de la pintura estrambòtica empordanesa, amb quadres molt detallistes i de grans dimensions i amb objectes i personatges singulars. Llicenciat en Belles Arts i especialista en Disseny, Jaume Geli (1967) ha dut a terme diverses exposicions individuals i col·lectives: la seva obra s’ha basat en bona part en l’art conceptual, la combinació de poesia i art, amb disciplines com la pintura, com per exemple els cartrons pintats en la sèrie Projecte L (2018). Josep Masdevall (1967), com a professor de secundària i artista trencador, ha estat un creador de performances i d’una obra netament conceptual, amb barreja de tot tipus de disciplines artístiques, entre aquestes la pictòrica.
Les germanes de Camós Twin Sisters Jutglar (1970) han centrat la seva creació pictòrica dins del corrent pop surrealista i detallista, o bé en els retrats femenins de grans mirades. Recentment s’ha establert a Banyoles Anna Bahí (1972), fotògrafa i artista plàstica. D’altres artistes meritoris són Kitu Pau o Antoni Torres, amb una obra basada en el món dels somnis i els paisatges irreals. També com a il·lustrador i dibuixant de còmics cal destacar la figura de Quim Bou (1971), darrerament amb dibuixos històrics per la portada de la revista Cavall Fort.
Noves fornades. I més cap aquí, l’any 2012, una jove generació d’artistes va formar el grup Tint XXI en un moment en el qual la sala municipal començava a perillar. La iniciativa tenia la voluntat de programar noves mostres d’art amb artistes com ara Marc Currià, Marc Estany, Jordi Gich, Clara Gispert, Fadel Jalifa, Jordi Martínez, Miquel Samaniego, Josep Terrades o Albert Pascual. Darrerament, l’edifici de Can Tarradas dissenyat per l’arquitecte Jeroni Moner es preveu que acollirà la donació del col·leccionista i crític d’art Jordi Gimferrer Garriga, amb obra pictòrica, dibuixos i gravats de molt renom com Picasso, Dalí, Miró, Goya o Rembrandt, així com quadres de pintors catalans com ara Modest Urgell, Ramon Casas, Isidre Nonell o Antoni Tàpies. Esperem que aquesta iniciativa municipal reactivi la creació artística a la ciutat de Banyoles, ben present des de fa dècades.
