El lèxic del català referit a la salut i a les malalties està pioc i té unes quantes xacres derivades de l’estandardització de la llengua i de la influència del castellà. Els tirons i els desgarros guanyen presència a les consultes en detriment de les estrebades i carns esqueixades, i els chichons i sarpullits de mica en mica passen davant dels nyanyos i les granissades.

Aquest llibre, escrit per Antoni Beltran i amb il·lustracions de Josep M. Pous-Culí, vol ser una eina per recuperar un vocabulari popular i col·loquial que fins fa pocs anys era viu, explícit i completament natural; un llenguatge farcit de fogots, tropells i cobriments.

De la mateixa manera que s’han recuperat paraules com segell, bústia o vorera, hem de ser capaços de fer el mateix amb el ventre de la cama, encarcarat o rogall. Si els nostres avantpassats, que no van poder estudiar en català, van conservar els mots, seria una trista paradoxa que els joves d’avui els perdessin. «Doctor, només de pensar-ho ja em venen rimbomboris».