Diades de fe i gresca…

El número 31 de la revista Alberes arriba amb un dossier de 69 pàgines que ens conviden a caminar amb devoció a través de les romeries i els aplecs fins a una ermita o un santuari del nostre territori, on la gent es troba per compartir la fe, els platxeri, la música i els àpats: des de la Mare de Déu del Mont fins a Sant Sebastià a Cadaqués, passant per les Salines, Requesens o Sant Onofre.

El monogràfic repassa el fervor pretèrit, però també centra la mirada en l’avui. Actualment, el motor principals dels aplecs i les romeries que es tracen en aquest dossier no és estrictament religiós, en molts casos. Les trobades han esdevingut sobretot espai de relació social on les tradicions populars, els àpats en comunitat, els balls, la gatzara i les rutes excursionistes segueixen engrescant les persones a fer camí. Compartim-les!

Per Sant Tomàs…

El número 30 de la revista Alberes parla d’una tradició ancestral de casa nostra, la matança del porc. Aquesta escena, anys enrere molt habitual en masos i cases de poble de les nostres contrades, avui cada vegada és més esporàdica: ja no és una necessitat alimentària com abans, més aviat les dietes modernes i l’excés de colesterol en dissuadeix el consum de la gent. En aquest dossier, però, recuperem el seu llegat parlant amb matadors i botifarreres, però també amb carnissers, artesans i famílies que cada hivern encara posen el perol al foc.

Més enllà del monogràfic, la publicació també inclou entrevistes i reportatges d’actualitat; una ‘Conversa’ amb la Miquela Valls, gran defensora de la llengua, la cultura i la literatura catalana a la Catalunya del Nord; els ‘Primers relleus’, de la mà d’Henar Galán; la trajectòria dels Lladó de Borrassà al ‘Retrat de família’, o els racons de Saus, Camallera i Llampaies a l”Indret’. Com sempre, també hi ha articles de patrimoni, dues rutes per fer a peu i continguts que fan una picada d’ullet a l’actualitat.

Vinguts de lluny, noves vides i oportunitats

El nou número de la revista Alberes centra el seu dossier amb persones que van deixar casa seva, el seu país, i van venir cap a Catalunya, concretament a poblacions de l’Alt Empordà. El dossier ‘Vinguts de lluny’ ens ofereix 37 pàgines que parlen de la gent que va haver de marxar de casa seva per buscar noves oportunitats en fàbriques, al camp, en la construcció, el sector serveis derivat del turisme… i que avui ja han arrelat a casa nostra.

La revista també inclou entrevistes i reportatges d’actualitat; una ‘Conversa’ amb en Jaume Subirós, cuiner i director del Motel Empordà de Figueres i l’Almadraba Park Hotel de Roses; els ‘Primers relleus’ de la mà de Montserrat Segura; o, descobrim la història del ‘Retrat de família’ de la família Font, de Marzà. Entre d’altres hi ha articles de patrimoni, dues rutes i descobrim amb la secció de l”Indret’, Cabanelles.

Al volant!

A peu, a cavall, sobre dues, tres, quatre o més rodes la humanitat ha tingut la necessitat de desplaçar-se per intercanviar productes, rebre atenció mèdica, visitar familiars o coneguts, conèixer nous indrets… Quan parlem de transports de servei públic a l’Empordà, el Vallespir i el Rosselló ens referim, d’una banda, sobretot als cotxes de línia, autocars, autobusos, òmnibus, ordinaris –tots cinc mots sinònims, o amb lleus matisos–, és a dir, un mitjà de transport per carretera i sobre rodes. Però en aquest dossier també ens referim, de l’altra, als trens, la més popular la línia que uneix Barcelona amb Figueres des de 1877 i amb Portbou des de 1878, i que ha marcat tant les poblacions per on passa. No ens volem oblidar, però, d’altres línies ferroviàries. Ni tampoc d’un altre mitjà, el taxi.

El segon volum de la col·lecció ‘La gent de Girona’ es centra en els professionals i els negocis que s’han dedicat, o encara es dediquen, a satisfer la necessitat de dormir i menjar de turistes, viatgers, viatjants, passavolants o la gent de la mateixa ciutat. No només es parla dels establiments ubicats dins de l’entramat urbà, també es fa esment dels hotels i hostals que es troben a les envistes de la ciutat, sobretot a l’antiga N-II al seu pas per Fornells de la Selva, Sarrià de Ter o Sant Julià de Ramis.

Les publicacions d’abans i d’ara a l’Alt Empordà

D’ençà de la segona meitat del segle XIX van néixer a la comarca, i a la ciutat de Figueres en particular, diversos mitjans periodístics: ‘El Ampurdanés’, ‘El Heraldo’, ‘El Regional’…Durant el primer terç del segle XX els estudiosos han comptabilitzat més d’una cinquantena de capçaleres, d’entre les quals destaca ‘L’Empordà Federal’, l’òrgan més important del republicanisme figuerenc. Durant el franquisme va néixer la revista ‘Canigó’, que més tard passà de l’àmbit comarcal a nacional. Al dossier d’Alberes, ‘La feina d’escriure’, parlem d’aquestes publicacions i de les persones que les impulsaren. Però també fem un repàs a les revistes locals, d’ahir i d’avui: ‘L’Esquerda de la bastida’ de la Jonquera, ‘El tap de suro’ d’Agullana, ‘El còrrec’ de Pedret i Marzà. També ‘Saverdera XXI’, de Palau-Savardera, ‘La Verna’ d’Espolla, ‘El Bruel’ de Castelló, ‘Sol Ixent’ de Cadaqués…

Pastors, vaquers, cabrers…entre la muntanya i la plana

En aquest número parlem dels camins ramaders que enllaçaven la plana empordanesa amb el Pirineu i del dret de pas pel territori. Coneixem els últims pastors transhumants que els traçaven a peu, la darrera transhumància que surt de l’Empordà amb els germans Fontdecaba a finals de primavera, des d’Avinyonet de Puigventós fins a Llanars…La modernitat ha arribat a tot arreu i els camions s’han incorporat en aquest món per fer-lo més àgil. Parlem de l’arrendament d’herbes, dels corrals i les pletes de vaques i ovelles de muntanya…També conversem amb gent dels masos que acollien els pastors de muntanya o corralers durant uns mesos, així com amb algunes de les famílies d’aquestes que es van traslladar a viure definitivament a l’Empordà.

Negocis que embotellaven ‘gracioses’, sifons i refrescos…

Abans que es popularitzessin els refrescos impulsars per les grans empreses – no cal dir noms, tots els tenim al cap – a molts dels nostres municipis d’una certa rellevància hi havia una petita fàbrica de sifons, ‘gracioses’ o destil·lats diversos. En aquest número intentem recuperar-ne la història; parlem de l’anís empordanès i de l’anís Barcino, de la fàbrica de gasoses de Gaietà Ferrer de Roses, de la carbòniques Punset de Figueres, de can Roig de Garriguella, dels sifons Callol de l’Escala…

Una lluita que continua, la de valorar el patrimoni natural

Fa quaranta anys de la campanya de salvaguarda dels Aiguamolls i en fa quinze de la creació de l’entitat Salvem l’Empordà. Aquests aniversaris són un motiu immillorable per fer balanç del que han estat els moviments de defensa de la comarca i mesurar la vigència del seu activisme. Conversem amb els protagonistes d’aquestes lluites i parlem dels plans directors, de la planificació de les carreteres i camins, del problema dels purins, de les energies renovables…i de com podem fer compatible el creixement ordenat amb el respecte al medi.

Professionals de la medicina de banda i banda de l’Albera

‘Sant Pancraç, salut i feina’, que diuen encara els avis, imaginant potser, als peus de la imatge, una llàntia encesa, un ram de julivert fresc, un tros de pa o una moneda, tal com dicta la tradició. Per parlar de la salut, doncs, hem anat a trobar – quan hem pogut – aquelles persones que han treballat en consultes a casa, en clíniques i hospitals, en dispensaris locals, en farmàcies…i que anaven a les cases a ajudar a néixer algun infant, a visitar els malalts o a posar-los alguna injecció. Aquelles persones que, en definitiva, han fet de la salut dels altres la seva feina.

Un viatge pels museus, galeries i tallers d’artistes

L’Empordà, el Vallespir i el Rosselló han tingut i tenen nuclis artístics potents i creadors de renom. Per això, en aquest dossier, parlem dels tallers, dels museus, de les galeries, de les fundacions i dels petits festivals dedicats al món de l’art…Sense oblidar els grups actius que plantegen alternatives a les pràctiques artístiques més convencionals tot vinculant-les al paisatge i a la participació de la gent.

Instrumentistes, música tradicional, cobles i orquestres…

Parlem de les orquestres, de les cobles, dels grups d’havaneres, però també dels cants de taverna i dels músics sense solfa. Els instrumentistes ens expliquen les històries i anècdotes que recorden; recorrem balls d’envelat, celebracions tradicionals amenitzades amb música i del món sardanista…En definitiva, parlem del paper que han tingut els músics, durant molts anys, com a articuladors de l’activitat festiva.

La tradició caminaire d’una i altra banda de l’Albera

Aprofitant l’avinentesa dels 50 anys del Centre Excursionista Empordanès, en aquest número parlem d’aquesta activitat tan popular i amb tan d’arrelament al nostre país. L’excursionisme sovint ha anat lligat al coneixement del territori, a la recuperació dels camins, a la consolidació dels refugis, a la restauració dels elements patrimonials, a l’organització d’actes populars i, en general, a l’interès per la cultura. Testimonis ens expliquen les seves experiències en aquest àmbit.

Pa, coques, flaones, rosquilles, taps i galetes artesanes…

En aquest número parlem de la farina i del pa. Ens fixem en el correu del blat, en els antics molins, en els obradors de galetes —com el forn La Barceloneta de Figueres, obert des de finals del segle XIX—, en les fleques i pastisseries amb solera…Parlem dels brunyols, de la coca d’escalivada de Vilabertran, dels taps de Cadaqués, del pa de pessic, de les rosquilles d’Arles, dels tortells i del pa amb vi i sucre. També dediquem unes pàgines, és clar, a la farinera de Castelló d’Empúries, avui convertida en Ecomuseu.

La vida escolar a les aules dels nostres pobles

En aquest número ens acostem a les aules escolars d’abans a sentir l’olor de la goma d’esborrar i de la fusta dels llapis; les aromes dels entrepans i de les fruites que esperaven ser menjades a l’hora d’esbarjo; les sentors que desprenien una trentena d’infants – i més i tot – quan s’agrupaven per escoltar la lliçó del mestre o de la mestra…Evoquem alguns dels protagonistes d’una època en què s’anava a estudi a aprendre la ‘nombra’ i la lletra. Si fa no fa, com ara.

Formes de diversió que van canviant

Parlem dels jocs tradicionals, tant si es jugaven a l’escola com a casa o al carrer, així com dels joguets d’abans –des dels més senzills i austers fins als més sofisticats–, dels jocs de cartes que encara perviuen en bars i cafès, dels cromos que regalaven algunes cases de xocolata…També visitem el Museu del Joguet de Catalunya, instal·lat a la Rambla de Figueres.

La vida que s’amaga rere les parades de mercat

Anar a plaça és una activitat que ha marcat la vida quotidiana dels homes i les dones que, segles enrere, es van adonar que, si intercanviaven aquells productes que tenien en abundància per aquells altres de què estaven mancats, la vida de cada dia els seria més fàcil. Des d’aleshores, els mercats han format part del nostre imaginari col·lectiu. Qui no s’ha deixat caure, amb més o menys regularitat, en aquests espais on cada marxant exposa el seu producte –fruites, verdures, llegums, aviram, teixits…– i on, un dia a la setmana, es concentra el moviment dels habitants de la rodalia? Encara que els temps en què vivim han substituït els carros i les tartanes per vehicles motoritzats, a anar a mercat vol dir, encara avui, participar en una festa que transcendeix l’intercanvi comercial per convertir-se en un dels moments de plenitud de les relacions socials entre pobles veïns.

Aliments racionats i tràfic il·legal de productes

Som un país de frontera i, com a conseqüència d’això, una terra on s’havia fet molt de contraban. En aquest número anem a trobar aquells que havien passat la muntanya amb un ‘fardo’ a l’esquena, o bé per mar, amb l’embarcació ben carregada, perquè ens expliquin les seves peripècies. Anem a conèixer els secrets on els paquetaires amagaven la càrrega en cas de necessitat. Volem saber, per boca dels protagonistes, amb quins productes es traficava. També parlem de la misèria i de les restriccions que, en algunes èpoques no gaire llunyanes, van fer de l’estraperlo una activitat ben normal i quotidiana, però a la vegada arriscada i incerta.

Els testimonis d’un temps marcat per la pena i la recança

Al final de la Guerra Civil –una contesa que encara és present entre la majoria de nosaltres– va començar la gran retirada republicana de 1939. L’èxode es va convertir en un camí de misèria i de patiment per a aquells que, havent de deixar el seu país, es van veure obligats a passar la ratlla, amb un destí incert. El map temps i el fred es varen sumar a la pena d’aquella gent que travessala en coll de Lli, el coll de Banyuls, el coll del Belitres, el coll de Pertús…I que, un cop arribats a l’altra banda, van haver de malviure en camps de concentració improvisats pel govern francès a Argelers, Sant Cebrià o el Baracrès. Escoltem en primera persona el relat d’alguns dels protagonistes.