«És un trajecte digne que ara, passats uns anys, des de la calma de la jubilació, en Joan ha repassat per comprendre millor una de les pàgines de la història recent del país», escriu l’historiador Joan Domènech Moner al pròleg d’aquestes memòries polítiques de Joan Vidal i Gayolà (Anglès, 1943). En els capítols inicials, se’ns permet fer una immersió en els seus orígens, en la infantesa, en una família ja compromesa amb la República, en la il·lusió de la seva vida; fer país. I en aquesta tasca emergeixen noms destacats d’entitats i persones: el Floricel d’Anglès, Salvador Sunyer, Francesc Ferrer Gironès, la revista Presència… En uns llocs i altres, Vidal i Gayolà s’anà trobant amb «l’hora de fer política» i es va integrar en l’agrupació gironina de CDC. L’abril de 1979 va encapçalar la llista de CiU a l’Ajuntament de Girona i, tot seguit, la de la Diputació. Un any més tard, va ser nombrat conseller de Governació, portaveu i secretari del primer govern de Jordi Pujol, en què va treballar per crear el cos de Mossos d’Esquadra, fins que va plegar el 1982. Tot i així, va continuar al servei del partit i va ser president del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de Catalunya, del 1993 fins al 2003.