Rosa Serra Rotés (Puig-reig, 1958) és llicenciada en Geografia i Historia per la Universitat de Barcelona i amb un Diploma d’Estudis Avançats (DEA) per la mateixa universitat. Pel que fa a la seva activitat professional, ha estat professora de secundària (1982-1998); directora del Museu de les Mines de Cercs (1999-2005); directora d’una empresa de consultoria (2006-2010) i responsable de diferents tasques de gestió i coordinació a la Diputació de Barcelona (2011-2019). Ha publicat llibres i articles sobre historia de la comarca del Berguedà i sobre patrimoni industrial, especialment sobre colònies industrials i sobre mineria del carbó. És membre de l’Àmbit de Recerques del Berguedà des de la seva fundació i directora de la revista L’Erol des del 2005.
El nou número de la revista Cadí-Pedraforca dedica el dossier a ‘Viure al mas’, on hi trobarem 36 pàgines que ens traslladen a la història dels masos i de les cases aïllades de les contrades del Berguedà, l’Alt Urgell, la Cerdanya i l’Alt Solsonès; indrets singulars o emblemàtics on el ritme de la vida ha estat i és, encara, diferent de la dels pobles i de les ciutats. Visitem masos amb un grapat d’anys d’història, amb famílies que encara hi viuen i altres que s’han hagut de traslladar, però de tant en tant hi fan vida, altres hi fan de masovers o fins i tot, els més joves de la familia han decidit seguir el relleu familiar.
La revista també compta amb les seves seccions habituals com els primers relleus, la conversa, els perfils, el Retrat de família, patrimoni, l’indret i les rutes a peu.
Negocis i oficis que han passat de generació en generació
La transmissió del coneixement és la base per a garantir el relleu generacional en una feina o una casa. A les comarques del Cadí i el Pedraforca són nombrosos els oficis, negocis i cases de pagès que han passat d’avis a pares i de pares a fills. En aquest número, doncs, parlem amb fills que han après la feina dels seus pares i que han seguit tirant endavant allò que molts cops van començar els seus avantpassats. El dossier ‘De pares a fills’, però evidentment no oblida les dones, que durant molts anys també han heretat tot un seguit de coneixements per poder seguir fent unes tasques que, fins fa no gaire, la societat encara els atribuïa en exclusiva.
Feines que es perden, com les de miner, pastor, raier…
Esquenadret, gandul o colgafocs, són alguns dels adjectius que s’han fet servir per referir-nos a aquells que els ha agradat treballar més aviat poc. És a dir, que han nascut amb un os a la panxa. En aquest dossier no parlarem d’aquests, sinó més aviat de gent que ha passat la seva vida pencant. Persones que han treballat fins que han sabut que les màquines els prenien el relleu, la salut els traïa o els números no els sortien a cap de mes. Homes i dones de lletra escassa però molta destresa. Un dossier, doncs, dedicat a feines que es perden, com les de miner, pastor, raier, escairador de blat de moro, carboner, roder, llosaire o picador…
